Havia criticat i critico el feminisme exaltat que sota el pretex de l'igualtat de sexes pretén que les dones tinguin majors drets que els homes en alguns àmbits. Per fer-ne broma i generar polèmica, sempre reclamo el dret a deixar la tapa del vàter aixecada, perquè no hi ha dret que els homes haguem d'aixecar la tapa cada cop que anem a veure el senyor Roca.
Però, sí amics, haig de reconèixer que s'està normalitzant la situació: més (tot i que no òptima) distribució de les tasques domèstiques, des-categorització sexista d'algunes professions,... fins al punt que estic començant a viure una situació que tenia entès era impossible (excepte circumstàncies excepcionals de l'estil Brad Pitt): els nois, en alguns casos tot i que sigui momentàniament, podem començar a triar noia!
És excepcional! No hi ha hagut cosa que m'hagi fet més pànic que "entrar-li" a una noia a la discoteca o a un bar. Segurament degut a aquest pànic mai m'he atrevit a prendre l'iniciativa i és per això que mai m'he menjat un rosco (menjat, mai més ben dit). I així i tot, encara que no prenguessis la iniciativa al bar ni a la discoteca, l'havies de prendre més endavant, però sempre era el noi qui havia de fer "el pas".
I, renoi, els temps estan canviant! De cop, envien missatges on l'evidència no permet aplicar el peculiar i màgic art de llegir entre línies, et truquen per quedar, no has de donar mil voltes per fingir que ni tu ni ella voleu fer el que teniu pensat perpetrar si tot va bé.
Per cert, aclarim-ho! No parlo de vivències personals, eh?! A veure, no em queixaré de la meva vida sentimental durant els meus primers 25 anys d'existència, però evidentment no sóc un Don Joan. I és precisament per això que ho explico, perquè entre els meus amics vaig veient actituds de noies que fa temps eren impensables, perquè eren agosarades, per comoditat d'elles (no ens enganyem), per por al què diran (una noia massa atrevida...ja se sap...).
M'agrada veure doncs que avancem en totes dues direccions: l'igualtat de sexes no implica només guanyar drets (que després de tan de temps de desigualtat no va malament), sinó també compartir deures. Prou masclisme. Prou feminisme. Oh, gràcies Déu per aquest senyal: elles també tiren la canya i fan el primer pas!
Però, sí amics, haig de reconèixer que s'està normalitzant la situació: més (tot i que no òptima) distribució de les tasques domèstiques, des-categorització sexista d'algunes professions,... fins al punt que estic començant a viure una situació que tenia entès era impossible (excepte circumstàncies excepcionals de l'estil Brad Pitt): els nois, en alguns casos tot i que sigui momentàniament, podem començar a triar noia!
És excepcional! No hi ha hagut cosa que m'hagi fet més pànic que "entrar-li" a una noia a la discoteca o a un bar. Segurament degut a aquest pànic mai m'he atrevit a prendre l'iniciativa i és per això que mai m'he menjat un rosco (menjat, mai més ben dit). I així i tot, encara que no prenguessis la iniciativa al bar ni a la discoteca, l'havies de prendre més endavant, però sempre era el noi qui havia de fer "el pas".
I, renoi, els temps estan canviant! De cop, envien missatges on l'evidència no permet aplicar el peculiar i màgic art de llegir entre línies, et truquen per quedar, no has de donar mil voltes per fingir que ni tu ni ella voleu fer el que teniu pensat perpetrar si tot va bé.
Per cert, aclarim-ho! No parlo de vivències personals, eh?! A veure, no em queixaré de la meva vida sentimental durant els meus primers 25 anys d'existència, però evidentment no sóc un Don Joan. I és precisament per això que ho explico, perquè entre els meus amics vaig veient actituds de noies que fa temps eren impensables, perquè eren agosarades, per comoditat d'elles (no ens enganyem), per por al què diran (una noia massa atrevida...ja se sap...).
M'agrada veure doncs que avancem en totes dues direccions: l'igualtat de sexes no implica només guanyar drets (que després de tan de temps de desigualtat no va malament), sinó també compartir deures. Prou masclisme. Prou feminisme. Oh, gràcies Déu per aquest senyal: elles també tiren la canya i fan el primer pas!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada