Fa força temps que en Jordi Pujol (sobretot a través de la seva fundació) raona i ens fa pensar sobre què som, com som i quins reptes tenim per endavant. Un dels debats oberts més interessants a parer meu és el de Drets i Deures (veugeu-ne un article que a més a més parla de l'important paper de la joventut).
Normalment vaig de la feina a casa per l'autopista AP-7, túnels de Vallvidrera i carretera de Vallvidrera. No penso fer un estudi sociogràfic sobre els conductors amb els que comparteixo normalment via, però per coses de la vida, aquest divendres vaig canviar la meva ruta normal i vaig anar per rondes. Un conductor temerari, davant una tarda de divendres que li deuria semblar avorrida i veient l'estat de col·lapse de la ronda deuria pensar que no hi havia res més divertit a fer, va dedicar mitja ronda de dalt a tallar a altres conductors i jugar a frenar en sec a veure si el de darrere se li estampava al cul. Bé, pensaràs, una flor no fa primavera. Aquest cap de setmana no me l'he passat perdut vés a saber on com feia des de mitjans setembre, així que he conduït per la C-58 i per Ripollet, el poble on visc però que pràcticament mai visito. Puc entendre que hi hagi gent que s'ho passi bé jugant-se la vida, però no podré acceptar mai que posin en risc la dels demés. És innacceptable. Perquè és un exercici d'egoïsme impertinent el qual no puc entendre i que només resta (no aporta res, no suma).
Sí, puc estar d'acord, la teva llibertat acaba on comença la dels altres. És una manera de dir-ho, però remarca massa que tens la teva llibertat i emfatitza molt poc que tan important com la teva (o potser més) és la de l'altre. La teva llibertat hi és perquè l'altre en té. La teva llibertat neix, doncs, del respecte. Perquè si la teva és més important que la dels altres, i si els altres pensen el mateix, qui defensarà la teva sinó tu i només tu (i així amb cadascun de nosaltres).
I això em fa pensar en els drets i deures. Perquè una manera més clara, per mi, de dir "viu i deixa viure", de respectar, és no facis als altres el que no voldries que et fessin a tu. Ja no és només pensar en el que vols fer i si la teva llibertat queda limitada perquè la de l'altra hi és pel mig, sinó és posar-se a la pell de l'altre, sentir-lo, entendre'l, posar-se a la seva situació. Per tant, es tracta del dret de fer el que tu vols però sempre recordant que tens el deure de respectar, no molestar, de no limitar el dret d'altres.
És molt simplificat, és molt brut, molt poc pulit, però sens dubte, "no facis als altres el que no voldries que et fessin a tu" m'ha format, m'ha educat.
Així, la millor manera de reivindicar els teus drets és aplicar els teus deures. No s'hi val a reclamar primer els drets i després els deures.
De l'educació (altre cop molt relacionat amb la interiorització de Drets i Deures) n'hem de parlar algun dia amb calma, si pot ser tot sopant en un local ben tranquil o a casa meva, que no tanquen! És la clau de volta del respecte, de la calma, del benestar, de la construcció del país.
Normalment vaig de la feina a casa per l'autopista AP-7, túnels de Vallvidrera i carretera de Vallvidrera. No penso fer un estudi sociogràfic sobre els conductors amb els que comparteixo normalment via, però per coses de la vida, aquest divendres vaig canviar la meva ruta normal i vaig anar per rondes. Un conductor temerari, davant una tarda de divendres que li deuria semblar avorrida i veient l'estat de col·lapse de la ronda deuria pensar que no hi havia res més divertit a fer, va dedicar mitja ronda de dalt a tallar a altres conductors i jugar a frenar en sec a veure si el de darrere se li estampava al cul. Bé, pensaràs, una flor no fa primavera. Aquest cap de setmana no me l'he passat perdut vés a saber on com feia des de mitjans setembre, així que he conduït per la C-58 i per Ripollet, el poble on visc però que pràcticament mai visito. Puc entendre que hi hagi gent que s'ho passi bé jugant-se la vida, però no podré acceptar mai que posin en risc la dels demés. És innacceptable. Perquè és un exercici d'egoïsme impertinent el qual no puc entendre i que només resta (no aporta res, no suma).
Sí, puc estar d'acord, la teva llibertat acaba on comença la dels altres. És una manera de dir-ho, però remarca massa que tens la teva llibertat i emfatitza molt poc que tan important com la teva (o potser més) és la de l'altre. La teva llibertat hi és perquè l'altre en té. La teva llibertat neix, doncs, del respecte. Perquè si la teva és més important que la dels altres, i si els altres pensen el mateix, qui defensarà la teva sinó tu i només tu (i així amb cadascun de nosaltres).
I això em fa pensar en els drets i deures. Perquè una manera més clara, per mi, de dir "viu i deixa viure", de respectar, és no facis als altres el que no voldries que et fessin a tu. Ja no és només pensar en el que vols fer i si la teva llibertat queda limitada perquè la de l'altra hi és pel mig, sinó és posar-se a la pell de l'altre, sentir-lo, entendre'l, posar-se a la seva situació. Per tant, es tracta del dret de fer el que tu vols però sempre recordant que tens el deure de respectar, no molestar, de no limitar el dret d'altres.
És molt simplificat, és molt brut, molt poc pulit, però sens dubte, "no facis als altres el que no voldries que et fessin a tu" m'ha format, m'ha educat.
Així, la millor manera de reivindicar els teus drets és aplicar els teus deures. No s'hi val a reclamar primer els drets i després els deures.
De l'educació (altre cop molt relacionat amb la interiorització de Drets i Deures) n'hem de parlar algun dia amb calma, si pot ser tot sopant en un local ben tranquil o a casa meva, que no tanquen! És la clau de volta del respecte, de la calma, del benestar, de la construcció del país.
3 comentaris:
"No facis als altres allò que no t'agradaria que et fessin a tu". Aquesta frase me la va ensenyar la meva professora d'experssió oral del Montcau - la Mola, quan tan sols tenia 8 anys. Rercordo que entre embarbussament i embarbussament em va renyar un dia i em va dir "no facis als altres allò que no t'agradaria que et fessin a tu". Aquella frase em va impactar, i l'he intentat aplicar sempre, a vegades amb més èxit que altres. És el millor aprenentatge que vaig obtenir a l'EGB. La geografia, les matemàtiques, la llengua,...tot són assignatures que estudiem i aprenem, però que no sempre eduquen. Valors, allò del que tots en parlen però molt pocs saben què son. Respecte, un valor molt important, i que comparteixo amb tu. Cada una de les teves paraules reflecteix part del meu pensament, així que, amb mot d'orgull puc dir que tens tota la raó del món.
Gràcies per les teves reflexions
Casiopea
"No facis als altres allò que no t'agradari que et fessin a tu". Vaig aprendre aquesta frase quan tenia 8 anys a l'escola Montcau-la Mola de la mà de la meva professora d'experssió oral. Entre embarbussament i embarbussament la Lali em va dir "No facis als altres allò que no t'agradari que et fessin a tu". Recordo que em vaig quedar callada, mirant-la, pensant. Des d'aquell dia he intentat aplicar aquest aprenentatge en tot allò que faig, a vegades amb més o menys èxit, però sempre amb l'il·lusió de fer les coses bé, ajudant als demés i respectant-los. Avui he trobat a algú, que com jo, va aprendre aquesta frase algun dia i l'aplica sempre que pot. Em fa feliç veure que el valors, allò del què tothom parla però molt pocs saben què són, encara segueixen vius en el cor d'algunes persones. Segueix així, i arribaràs lluny.
Respecte, Sinceritat i Honestedad. Tres valors per mi molt importants. Alegria, empatia, entusiasme i dedicació, 4 maneres d'afrontar la vida que t'ajuden a superar tots els entrebancs.
Enhorabona
Publica un comentari a l'entrada