Començo a escriure dos dies després de saber que en Jordi Pujol ha confessat un delicte de frau fiscal. Sóc a Holanda des de fa més d'una setmana de vacances, i la distància ajuda molt a tenir una posició clara i nítida. I la vull compartir.
D'una banda, en Jordi Pujol polític em mereix tot el respecte. Intacte. Una persona forjada en la convicció i les conseqüències de les conviccions, ben formada, recta.
D'altra banda, en Jordi Pujol persona. S'ha de denunciar allò que ha fet. I ell ja ho ha fet. S'ha d'esclarir què ha passat i que en pagui les conseqüències. Però entenent que presumptament els fons són d'origen lícit, no "aniquil·laré" el llegat del personatge per aquest fet. Qui no ha pagat mai un servei sense IVA? Qui tributa un 0,01% pels rendiments del capital tenint immenses fortunes i a mi em fan pagar un 21%? Que sigui legal no significa que sigui just. I així entraríem en una roda de comparatives entre què és pitjor que no té sentit.
L'únic que té sentit és allò que ha fet el President, encara que sigui entre l'espasa i la paret: reconèixer els errors i les faltes, acceptar les conseqüències i tirar endavant. I esperar que es faci amb penediment, amb el cap cot.
Tan de bo tots els que no han pagat els impostos que havien de pagar, fessin el mateix examen de consciència i els llancessin al fang com ho faran amb el President.
I per tota la resta de coses que estan passant al país, via fora! Etapa final de l'inici del procés. No jugaran net, s'ho juguen tot, així que atacaran amb això i més. Nosaltres anar fent, perquè vull un país més just, on fins i tot un cas com el d'en Pujol pugui ser perseguit legalment i serena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada