dimarts, de desembre 31, 2013

Referèndum: tres actes i un final.

Hi ha dos moments que recordava representaven moments d'avís, des de Catalunya cap a l'Estado Español, dels averanys per on menaven les relacions polítiques.

Un primer moment: en Montilla al Forum Europa a Madrid, finals del 2010, gairebé desesperat, perplex, veient que el Tribunal Constitucional havia tombat l'Estatut rebaixat a les Cortes Generales (que no era l'acordat al Parlament) i pactat amb el Gobierno. Intuïa (suposo que en cercles polítics i socials es deuria notar el rau-rau de fons) què s'estava coent a Catalunya a nivell de desafecció vers España en grans bases socials. I el cul de sac on ficava, el cop de porta que representava, per a la gent que defensava l'encaix d'España i Catalunya.


Un segon, en "Jordi Pujol ¿adiós España?" a Salvados. Tot just a inicis de març del 2012. I sembla que faci una eternitat d'aquest vídeo, i allò que s'hi diu, és a tants anys llum d'on som ara... Fins i tot l'advertència de "no le gustará, al Rey" sona naïf, des d'on som ara. I pensem que Jordi Pujol va dedicar la major part de la seva vida política a l'encaix, al pactisme, a la reforma d'España! Deuria ser dur per a ell, reconèixer tants anys d'equívoc. 


Des de llavors, el país s'ha mogut. Allò que s'intuïa ja és, i per a cada cop més gent, les certeses actuals són pitjors que les incerteses futures, en el cas de decidir-nos a tirar pel dret (de decidir). I ara, ja a finals del 2013, un Antoni Castells que constata que això del federalisme, era molt bona idea, però impossible si només era voluntat d'uns.

Tres actes per entendre que:
1. la gran majoria dels actors polítics rellevants de Catalunya no eren precisament partidaris de l'independentisme.
2. La voluntat de reformar España en un estat federal on tots hi tinguem cabuda, no és compartida. España (com a concepte) té molt clar què NO vol ser.
3. Hi ha hagut avisos de cap on conduïa determinades polítiques espanyoles, en les relacions amb Catalunya.
4. El moviment per al dret de decidir, és evidentment (punt 1) promogut i instigat des d'una gran base social (abans se'n deia moviment de masses).

Ara falta el final, que no serà res més que l'inici d'allò que ha de venir. Sigui el que sigui. I depèn de nosaltres.

Que tingueu tots un molt bon 2014.