dilluns, d’octubre 20, 2014

La memòria de les cèl·lules

Estic escoltant des de la feina música de la Tracy Chapman. La noia canta estupendament, fa bona música. Però irremeiablement les cançons em porten un regust de tristesa, de pèrdua, de "no-sentit",... No aconsegueixo recordar en quins moments de la meva vida l'he escoltada, però és brutal que tants anys després, escoltar determinades cançons em retornin a l'estat d'ànim d'aquells moments.