En Paul

Avui fa anys que en Paul ja no hi és. No sé quants en fa, per a aquestes coses tinc molt mala memòria, però deuria ser l'any 2004, crec. Tinc la sensació que fa molt que se'n va anar.

Malgrat portar-me uns vint-i-molts anys d'avançada, era un amic. Curiós, estrafolari, però amic. Sempre en la distància.

D'ell en mantinc records molt bons navegant pel canal du Midi, amb mitja taronja a la boca i somrient, el seu bigoti retallat que li arribava fins a sota la barbeta i li emmarcava la boca. O els seus Ducados penjant-li dels llavis. Pràcticament no parlava. Només ho feia quan calia. Semblava que no hi era, però sempre tenia el criteri a punt per sentenciar què carai s'havia de fer.

Malgrat que fa uns anys que no hi és, encara el recordo. Allà on sigui Paul, una Voll Damm a la nostra salut.