Casa!

És molt gran tornar a ser a casa, dir hola ni que sigui per email als teus amics i veure que segueixen sent-hi, que te'ls estimes i que et sents estimat, i que uns aquí, els altres allà i els altres una mica més ellà hi són. 

Cada cop tinc més clar que haig de començar a renunciar a coses. Fa temps que ho dic però aquest cop sembla és condició sine qua non podem seguir endavant. Aquesta recta final de curs, mig abril, maig i juny (si Déu vol), se'm farà molt dura: tancar el projecte d'Alumni Solidari, la feina augmentarà de volum amb les dues baixes maternals a punt de caure, remuntar el Club, les colònies, la cerca d'habitatge,... tot plegat, ja es veu que no es pot fer tot. 

A principi d'any em van dir que aquest 2009 no estaria molt enfocat a les amistats, que aniria més a la meva, que seria més individual d'allò que ja de per si els aquari som (una miiiiiiiiica sí, vaaa....). Però sóc un animal social, i amb la meva gent és com millor m'ho passo.