La cosa de tots o "ser cornut i pagar el beure"

Aquest cop algú em dirà que "que pesat" per parlar de coses avorrides... però si no ho dic, rebento.

Cal que acatem les lleis acordades per consens perquè és allò que ens permet fixar unes normes de convivència raonables. Quan juguem a bàsquet i l’àrbitre xiula, el joc es para i s’escolta allò que ha de dir l’àrbitre. I s’acata. Perquè sinó ja no es pot jugar més, perquè no saps com actuar i les conseqüències de cada acció.

És important complir la llei perquè és allò que ens permet conviure. L’exemple de l’incompliment de la llei és un insult a tots aquells que complim amb la convivència, que no ens aprofitem dels altres, que vivim amb respecte pels altres, i així, per un mateix.

Demà, el govern espanyol sembla que incomplirà la llei espanyola i no hi haurà acord sobre un nou sistema de finançament per a Catalunya abans del 9 d’agost de 2008. Una llei orgànica aprovada al Parlament Espanyol no es complirà i no passarà res.

Un noi suposadament crema una bandera espanyola i el condemnen a més de dos anys de presó i l’engarjolen. Per què alguns poden saltar-se la llei i no acatar terminis ni condicions però en canvi altres no poden fer el mateix i saltar-se-la per fer un referèndum al seu territori per a fer una consulta als ciutadans electors d’un govern democràtic?!

Em subleva aquest doble raser, aquest “a veure... si no compleixo la llei en això, tampoc passa res”… i això que ho faci un dels principals òrgans que impulsen la creació de lleis que és un govern! Quin exemple n’hem de treure? Que puc anar a 200km/h per l’autopista i si em paren els Mossos els digui “no, escolti, jo he intentat anar a 120, durant una estona, però m’ha estat impossible mantenir-m’hi perquè el cotxe s’embala sol” i que no passi res?!

Hauria d’estar també inclòs dins el codi civil o penal que l’incompliment d’una llei orgànica per part d’un govern pot ser sancionable econòmicament o penable (i solidàriament a nivell personal)?

Que complicat que és tot plegat...

En tot cas, un sistema de finançament per a Catalunya just ens hauria d’interessar a tots. Per la sanitat, per l’educació, per les carreteres, pels barris, pels ajuntaments, pels sous més dignes, per la productivitat,… sona lluny i fred tot això, però és el nostre dia a dia! Podem renegar-ne, però segueix sent-hi i segueix sent decisiu en la manera com vivim.

Quan un metge es queixa perquè cobra l’hora a preu de cambrer, quan un mestre es queixa perquè no té prous recursos, quan em queixo pel transport públic patètic, m’estic queixant per la manca de recursos que tenim en aquest país. Alguns es van passar anys dient que parlar de finançament i de noves competències no era parlar de les coses que « realment interessen als ciutadans ». Un cop ets al govern, no et queda més alternativa que reconèixer que amb allò que tens, fas el que pots. I reclamar allò que et pertoca. Perquè a ningú li agrada ser cornut, i a sobre, pagar el beure.