Carta a la Radegunda

"Mosseta. És clar que no et dius Radegunda. Prou que ho sé: et vaig batejar posant-te el nom triat pels teus pares, que, sense arribar a tant de rebumbum, recordava més els déus del nord que una monja cristiana. Fos com fos, anant a la segura, jo et vaig afegir el nom de Queralt.

Ja de molt xica, els teus pares, aconsellats per no sé quin capellà dels de comunitat de base, et van dir que els nens i les nenes són diferents, i ves com venim al món. Els pares en van quedar satisfets, tu no en vas aplegar res.

Vas fer la primera comunió. La catequista et feia dibuixets d'allò més pedagògics, els capellà va parlar-te de l'ecologia i del perill del forat d'ozó. T'ho van arrodonir parlant i parlant de la pau. Jesús, l'amic dels nens, era home de pau.

Radegunda, el teu currículum per la vida és tan sabut que ni cal aturar-s'hi gaire. A l'escola pedagògica que va tocar-te, vas saber que el món va començar fent un pet com un aglà. I t'haurien pogut dir que allò d'Adam, Eva i la poma eren falòrnies de capellans. No t'ho van dir, no calia, tu no sabies res d'Adam, Eva i la poma. Quant al serpent només sabies que és un animal protegit per l'ecologia.

I pataplam, te'n vas anar de casa. Vivies amb una colla de jovenalla de cabells esborifats, samarretes balderes, calces estretes i cridàveu que pau, pau, pau. En aquestes, ja no pensaves en el Jesús de la primera comunió. La pau era el colom del Picasso.

I vinga a cantar que pau. Això de cantar és un dir. Ho cridàveu a esgarips, estripant-vos contra un món que només coneixia guerres. Sabent-ne de guerres arreu, vas trobar com esbravar-te. Amb la innocència rebel dels teus anys, vas tornar-te crit de manifestacions. D'aleshores ençà, com qui diu, no te n'has perdut ni una.

Amb el Bush, el Blair i el del mostatxet, has tocat la glòria. Per molt que els maleeixis, els has de donar les gràcies, t'has pogut esbravar com mai. I no seré pas jo qui et reprotxi per cridar contra la guerra. Ho puc fer amb molts més motius que tu, l'he patida sentint com les cases del veïnat s'esfondraven a bombes, i l'he patida amb els moros aconseguint-nos fins a la frontera; sé què és un camps de presoners.

Ep, noia. No t'ho dic pel goig de contar-te batalletes. T'ho dic perquè amb la guerra no hi podem fer gresca. Vaig esborronar-me llegint en el diari que fèieu "una manifestació festiva" contra la guerra. Mira, minyona, per clamar contra la guerra no s'hi val la cassolada. Amb la sang, patiment i els famolencs no hi podem jugar.

Em coneixes prou per saber que main no m'he embardissat a la política. Així que ho engego. Després de tanta fressa amb les tapes de cassola, resulta que el del mostatxet ha arreplegat vots. No t'ho acabes de creure. Però ves per on, potser algun bon home que s'havia de llevar d'hora per anar a la feina i no podia dormir per culpa de la cassolada, va votar el susdit, de fart com n'estava, de vosaltres.

Sigui com sigui, noia, visca la pau, visca la pau per damunt de tot. I raó que tens.

Però parlem-ne. Cridant pau, pau i pau no aturaràs pas cap guerra. Si només penses en això, agafaràs coragre dient-te que la pau és impossible.

L'erres. Pots fer la pau a casa, al voltant teu i fins al carrer. Agafant-ho per aquest coll saps prou bé que has dut més d'una guerra.

No hi has pensat. Duem la pau a dintre, l'hem de vessar enfora.

Una pau que no té res de cassolada, més aviat calla."

Mossèn Josep M. Ballarín i Monset
Article al diari Avui (data desconeguda)