Malparits a la feina?

La gent en general no és tan malparida com ens pensem. Últimament aquest és l’aprenentatge que estic traient a la feina. A voltes es tracta de la manera poc elegant d’algú altre de dir-te una cosa, o que no saps una part de la història que justifica una acció que no t’agrada o que no entens, o senzillament la persona no et cau en gràcia i qualsevol cosa que faci ja queda tenyida de desconfiança.

Durant aquests dos anys de feina he après moltes coses, i he tingut la paciència d’anar apuntant alguns dels que crec són aprenentatges que més val no oblidar:

Com puc ajudar?
Busca’t aliats.
No encasellis.
Relativitza i valora fredament.
Agraeix que et corregeixin.
Posiciona’t.
Sigues professional.
No et precipitis (no pot esperar gens?).
Reflexiona abans d’actuar.
Estigues sempre ocupat. I si cal, fingeix.
Reacciona sempre al primer incompliment d’un compromís.
Fes allò que t’agrada menys el primer de tot.

Potser són bestieses però en alguns moments m’han ajudat a no prendre decisions equivocades.

Amb això no vull dir que no hi hagi gent malparida a la feina, però sí que dic que n'hi ha menys dels que ens pensem. Molts sovint nosaltres també actuaríem d'una manera que des de fora no entenem i que inclús jutgem negativament.

Això sí, ni un pas enrere i ni una concessió amb els manipuladors, egoistes, dèspotes, milhomes, setciències que es pensen que poden fer-te passar gat per llebre. Malparits!