Per més que ho intenti, sempre arribo a aquestes èpoques a corre-cuita, tancant temes de la feina, fent llista de tot allò que haig de fer durant el cap de setmana abans no me'n vagi,...
Les colònies... ja tindré temps per penjar algunes fotos de les de l'any passat al picasa. I quan torni potser en tindré alguna nova per penjar.
Hi ha una diferència però amb els altres anys: el ritme és alt, atabalat, però em sento tranquil, em sento alleugerit, serè.
150 nens, 22 adults i una casa de colònies. I sólo puede ganar uno...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada