Les nenes
Vam quedar per sopar a un mexicà i com sempre van arribar tard. Un sempre ha de ser caballerós i no fer esperar les nenes, sobretot a aquestes que si se'ls gira em fumen de bufetades fins la foto del DNI. Van decidir fer-me seure a la cantonada per tenir-me acorralat, i les primeres preguntes van ser de tortura. El típic "confies". Ho he passat molt malament de colònies per aquestes preguntes. I sempre he estat innocent. I sempre ho he hagut de demostrar i de patir per mantenir el meu honor. I els vaig aclarir els dubtes i les meves afiliacions. Aquest any tornem a les andades!
Les senyoretes
Sortint del mexicà vaig fer cap al Pacha. Dimecres i festa Erasmus! Buff... molta guiri amb pinta de 20 anyets acabats de fer. Com que al final m'hi vaig trobar sol em vaig haver de muntar la festa per la meva banda, i un dia d'aquests ja em cobraré l'aposta. Me'n deuen una, de llepada! Com que em vaig plantar a Pacha una mica abans de l'hora que havia quedat, em vaig quedar dins el cotxe esperant. Vaig passar-me uns 20 minutets observant com les senyoretes que fumen i són professionals del carrer gestionen el seu negoci, i vaig entendre algunes coses. Primer, per què hi ha tants homes que van de putes i no se senten molt malament. Resposta: perquè la majoria hi van perquè els la xupin una estona (cosa de menys de 5 minuts) i cap a casa. Suposo que per ells deu ser com passar un moment a distreure's abans d'anar cap a casa. No és fotre un clau, cara a cara (o no) amb l'altra dona, mirar-la, tocar-se, despullar-se (o no). És qüestió de molt poqueta estona, de pràcticament ni mirar-se ni tocar-se... així que, tampoc n'hi ha per tant, no? És només per desestressar-se... Cotxes d'empresa, monovolums familiars, esportius de gama alta,... de tot. En els 20 minutets que hi vaig ser, les quatre noies van atendre si fa no fa uns 8 o 10 clients. No m'imaginava que hi hauria tan moviment un dimecres qualsevol a quarts d'una de la matinada.
Les nenazas
Aquest cap de setmana passat he rememorat vells temps amb alguns amics. Mantenint la flama i fent-la créixer. Els lligams et mantenen unit més enllà de l'espai i el temps. Com amb tots vosaltres.
Benvinguts els 27. Ja caminem els camí dels 28.
Vam quedar per sopar a un mexicà i com sempre van arribar tard. Un sempre ha de ser caballerós i no fer esperar les nenes, sobretot a aquestes que si se'ls gira em fumen de bufetades fins la foto del DNI. Van decidir fer-me seure a la cantonada per tenir-me acorralat, i les primeres preguntes van ser de tortura. El típic "confies". Ho he passat molt malament de colònies per aquestes preguntes. I sempre he estat innocent. I sempre ho he hagut de demostrar i de patir per mantenir el meu honor. I els vaig aclarir els dubtes i les meves afiliacions. Aquest any tornem a les andades!
Les senyoretes
Sortint del mexicà vaig fer cap al Pacha. Dimecres i festa Erasmus! Buff... molta guiri amb pinta de 20 anyets acabats de fer. Com que al final m'hi vaig trobar sol em vaig haver de muntar la festa per la meva banda, i un dia d'aquests ja em cobraré l'aposta. Me'n deuen una, de llepada! Com que em vaig plantar a Pacha una mica abans de l'hora que havia quedat, em vaig quedar dins el cotxe esperant. Vaig passar-me uns 20 minutets observant com les senyoretes que fumen i són professionals del carrer gestionen el seu negoci, i vaig entendre algunes coses. Primer, per què hi ha tants homes que van de putes i no se senten molt malament. Resposta: perquè la majoria hi van perquè els la xupin una estona (cosa de menys de 5 minuts) i cap a casa. Suposo que per ells deu ser com passar un moment a distreure's abans d'anar cap a casa. No és fotre un clau, cara a cara (o no) amb l'altra dona, mirar-la, tocar-se, despullar-se (o no). És qüestió de molt poqueta estona, de pràcticament ni mirar-se ni tocar-se... així que, tampoc n'hi ha per tant, no? És només per desestressar-se... Cotxes d'empresa, monovolums familiars, esportius de gama alta,... de tot. En els 20 minutets que hi vaig ser, les quatre noies van atendre si fa no fa uns 8 o 10 clients. No m'imaginava que hi hauria tan moviment un dimecres qualsevol a quarts d'una de la matinada.
Les nenazas
Aquest cap de setmana passat he rememorat vells temps amb alguns amics. Mantenint la flama i fent-la créixer. Els lligams et mantenen unit més enllà de l'espai i el temps. Com amb tots vosaltres.
Benvinguts els 27. Ja caminem els camí dels 28.
1 comentari:
m'encanta tenir un blog dedicat. Molt bona la idea de nenes, chicas y nenezas!!!
Publica un comentari a l'entrada