Tinc una nova visió del físic humà. Lego, Tente, Playmobil, gairebé estem fets de peces intercanviables. Històries de malalts a punt de morir, sotures, anàlisis, infeccions, curacions, transplantaments,… és una visió molt mecànica, però d’alguna manera és així com som.
Fins no fa gaire tenia una certa concepció “màgica” del ser humà, de com es curen les malalties, de com els metges interpreten què ens passa i com són capaços de curar-nos.
Havent conegut uns quants doctors i doctores pel camí, tinc la sensació que són molt més persones normals i corrents del que jo creia. Persones que veuen, pensen, hi diuen la seva (amb una certa base científica) i es poden equivocar o encertar-la. N’he sentit de tots colors. No són tan diferents de tu i de mi. Ni molt més llestos o intel·ligents. Això sí, amb una gran capacitat d'esforç: no és d'aquelles carreres que estudiant el dia abans te la puguis treure, i a més a més, fins poder-te incorporar al track professional, són gairebé 10 anys de formació!
Confirmo que la medicina també té (com en moltes altres professions) una part de nas, d’intuïció, de veure relacions en tot allò que passa i t’envolta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada