Els amics

Neixes, coneixes la teva família, et baralles amb el nen del costat pel teu xumet, estires els cabells de la nena que t'agrada, fas emprenyar la mestra perquè no calles a classe, fas amics jugant a futbol al pati, te'n vas a la discoteca amb tota la classe al viatge de final de curs a 8è, fas amics a l'institut... i sovint acaba passant que trobem una persona amb qui, com que s'hi està molt bé, t'hi quedes al seu costat.

I què se'n fa de tota la resta de gent? Perquè al principi, de molt petit comences coneixent la família, i la tens sempre al costat, i vas amotllant la teva relació amb la família i amb els amics repartint el temps com pots, però quan hi entra també altra gent... sempre és un joc d'equilibris.

Em considero afortunat de tenir la gent que tinc al meu voltant.

Hi ha gent que pel que sigui la veus molt sovint i t'és molt propera, gent que la veus molt de tant en tant i també n'és, de propera, i gent que la veus a diari però no la soportes,... Espero poder mantenir l'equilibri de veure'ns i mantenir la relació, encara que parlem de tant en tant, i que quan parlem hagi passat molt de temps.

Tant de bo poguéssim fer cada dia a mida del que volguéssim i hi hagués temps per a veure tothom, fer tota la feina i parlar amb tots aquells amb els que no podem parlar sovint.

Un petonet per tu, encara que no ens hàgim vist des de fa molt :)