Com un mussol. Així és com estic. Creia que seria precisament això la part més dura dels viatges, i Déu ni dó. El fet que estigui engripat gràcies als aires condicionats que aquí funcionen a tota pastilla, tampoc ajuda gaire al bon estat d'ànim de l'expedició.
Avui faré dia de reclusió, demà serà un dia diferent.
2 comentaris:
never alone :P
Una mica sol sí, la veritat... això d'estar-se enllitat suant els mocs, et fa sentir una mica sol.
Publica un comentari a l'entrada