Avui és un dia d'aquells complicats de treballar. Tinc el cap distret. Ara sóc aquí, ara sóc allà, i no puc para l'atenció en allò que hauria d'estar fent i que ja he començat 4 vegades.
L'ànim se me'n va encara més recordant. Com quan érem dalt el Cap Llitzet i ens vam quedar a dormir al refugi Delgado Úbeda. La pujada incerta i accidentada, lenta, el premi d'arribar a dalt en una excursió que no és complicada però que es va anar complicant tot just a l'hora de la posta, gaudir del vent, el sol ponent i les vistes.
En arribar al refugi, que des del cim no és pas gaire més de mitja hora de baixada, ja tens ganes de preparar el llit, posar-te a la vora del foc a esperar el sopar, fer petar la xerrada escalfant-te l'esperit i esperar que la nit no sigui freda... mai no m'ha agradat dormir amb fred.
No hem de deixar de fer aquelles coses que ens agraden. Voler és poder.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada