Quantes vagades no ens ho haurem plantejat! I s'acostuma a dir que com més t'apropes cap a la quarentena d'edat, més t'ho planteges. De fet, jo no fa massa ho comentava amb una amiga. Ella es preguntava si realment estava fent allò que l'omplia, si tenia sentit allò que estava fent, en definitiva, si donava sentit a la seva vida aixecar-se cada dia fent allò. I li vaig dir que jo també m'ho plentejava, que cada estiu tornant de colònies m'ho havia plantejat. I que tot just feia un parell de dies, m'havia sorprès a mi mateix una idea tot passejant per Passeig de Gràcia: quanta gent comprant... i per tant, quanta gent treballant en aquelles botigues. Botigues de productes de luxe, en la seva majoria. I aquesta gent dedicava la major part del seu temps a això, a vendre producte de luxe. Es preguntaven si tenia sentit allò que feien? O feien el que podien? És un luxe preguntar-nos si allò a què dediquem la major part del nostre temps (i per tant una part important de la vida) té sentit?
Com em deien durant la carrera parlant de motivació i gestió de persones, tenir una visió de conjunt de què contribueixes a construir amb la teva feina és important. I si allò que construeixes a més a més et mou per dins, ja és la pera!
Val la pena doncs preguntar-nos què ens mou per dins, més avit que tard, i més tard que mai. Ser valents... ja és una altra cosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada