Gran lema de campanya del PSOE català que permetia tangibilitzar allò en què a priori era més fort el nou equip de govern i campanya que liderava el candidat Montilla.
Després d'un primer intent d'obrir la política real (la gestió política) a partits que havien estat escorats a l'oposició al Parlament català des del restabliment de la democràcia (teoricament era a priori una bona opció: des de l'oposició era molt fàcil dir que el finançament era insuficient i que no es feia prou, que l'autogovern que es tenia era suficient...), Esquerra va decidir tornar a reeditar govern amb el cap de llista de "Fets i no paraules". Hi ha hagut punts positius d'aquest procés, però segurament no ha estat allò que alguns imaginaven (sobretot a nivell d'entesa entre governs, espanyol i català, del mateix color polític).
En tot cas, del "Fets i no paraules" pràcticament ningú recorda que pretenia ser l'emblema d'aquest nou govern català, juntament amb el "La Catalunya que sap on va" (veure post de l'octubre passat).
Jo ja n'estic fart de queixar-me, de replicar, de criticar, de... així que m'he dit a mi mateix que només tinc dret a criticar si faig alguna cosa per canviar allò que no m'agrada. És per això que estem intentant refundar el Club d'Opinió Arnau de Vilanova, que m'he voluntari per la llengua i que el 7 de març seré un dels que intentarem ser 10.000 per l'autodeterminació que anirem a Brussel·les a fer-nos veure. Una bona excusa per anar a visitar Brussel·les altra vegada, i aquest cop amb un ambient que segur serà molt divertit.
Res, que si n'estàs fart, fes-hi alguna cosa. I sinó, calla i balla :P
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada