Mira, t'ho diré a cau d'orella: que si operacions major, menors, hòsties amb el cotxe, lesions, allau de feina, desordre temporal, moviments ràpids... sembla que haguem trepitjat una meeeeeeeeeerda enorme!!
Tinc però el convenciment que tinc sort de ser qui sóc i d'estar aquí, així, ara.
Malgrat tot, tinc esperança, estic conforme a allò que em passa, pateixo i gaudeixo.
1 comentari:
no pateixis. Tot és cíclic. S'ha de passar això de tant de tant per tal de poder gaudir després.
Vols un apunt?
Vine dijous de festa i ens riurem de les penes...vaaaa
Publica un comentari a l'entrada