diumenge, de setembre 24, 2006

Ser el millor del món II

I ara va i et diuen que ets el millor del món. I tal i com dèiem l'altre dia, la principal feina és estar a l'alçada, tenir la suficient cintura per gaudir del bon moment sabent que tot va i bé i que és fruit d'una fotografia, d'un moment, que ser el millor sempre és impossible, perquè estar a dalt de tot és equilibri, i l'equilibri és precisament anar d'un cantó a l'altre sent prou hàbil per no caure. L'esforç és l'únic que compta, i només per a tu mateix (no esperis que te'l reconeguin).

Personalment estic en un moment que no sé ben bé cap on vaig. Sé que estic en una etapa d'impàs, però no sé cap on va. Els propers projectes en ment són un curs d'escalada, aprendre a llegir les cartes del tarot, fer més esport per setmana, acabar el projecte de reestructuració d'un departament d'una empresa en el que estic totalment implicat, dominar la feina que estic fent i ser un bon professional i, més important que tota la resta, dedicar més temps, més serenament, als amics i a la família.

Vertigen, només de pensar en els canvis que hi haurà a la meva vida durant els propers 2 anys!