dilluns, de maig 28, 2007

Un piló de dies que feia que no escrivia

Atenció a la Primera Rave del Cargol de Vilanova de Meià. Fanatisme escalador barrejat amb alcohol i cançons xungu-maquineres. Quin ambient! Tot Déu fent brandar els frontals ben amunt com si estiguéssim en una disco qualsevol amb les seves llumetes llampegant. El fum també hi era, i també era de canó, com a les discos :) Menció especial als tres animals que van entossudir-se a dormir a dos pams de la munió de cinquanta brètols xisclant, saltant i esquitxant de cervesa a tort i a dret... bravo, amb un parell!

Aquest dissabte passat havia mig quedat amb la Pili però, oh atzar de la vida, al final no li vaig poder confirmar. De manera que em vaig trobar dissabte sense tenir-lo planificat. Em van llevar d’hora i vam fer el ronso. Vaig anar a Vèrtic que fins a final de mes fan liquidació de temporada. Van caure un sac de cotó i una armilla wind-stopper per 70€. A part unes xancletes amb velcro que van picar una mica més però que des del primer moment van com un gua. Directament vaig anar al SAF a jugar a bàsquet i vaig redescobrir el rocòdrom. Hi haig d’anar amb cintes, un dia d’aquests. Entre que havia dormit poc la nit abans i la rebentada del matí jugant a bàsquet i fent plafó, després de dinar vaig decidir fer una becaineta, res... de 4 a 8. Sopar a un etíop i l’endemà matí votar, recollir quatre coses i anar a fer una costellada a la terrassa-lounge d’uns amics de la Victòria per celebrar el final de l’etapa de residents. Un dia amb tanta calma... que si l’aperitiu, que si el foquet, que si les cervesetes, que si el Trivial, que si les eleccions... al final vaig arribar a casa que gairebé eren passades les 12, amb la sensació que una altra vegada havia aconseguit fer del cap de setmana precisament allò que necessites. Me’n vaig anar a dormir diumenge pensant que el cap de setmana havia valgut molt la pena, que el recordaria durant molt de temps.

Com t’anima veure que les coses van precisament per on tu sents que han d’anar.

Calma. Moooooooolta calma.


PS- Qui té la meva cordaaaaaaaa!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

què és això d'anar a l'etíop sense mi????!!!
vist el tema, la corda NO la tinc jo,... :-p
ale,
salut i bon pont!!!!!

En Massagran ha dit...

Uaaaaaaaaaala, que gran, algú es mira el meu diari :) Què tal Koala!!! Encara engostipada?

No pateixis per la corda que ja me la daràs la setmana vinent. Diumenge 10, amb el Jordi i un colega d'Israel anirem a fer paret a Pas de la Mala Dóna, bàsicament a fer aquell quintillu que hi ha just a l'entrar el sector. REs, fer veure que escalem i prendre el sol. Si t'hi apuntes, seràs benvinguda :P

Salut, muntanya freaky i bon pont!