Silenci
Passeges per carrers mig buits d'un suburbi, que vol dir a tocar del centre de la ciutat, si fóssim a Barcelona. El sol, el vent fred i l'aigua que va fent camins entre la neu que està pràcticament tota desfeta. És diumenge matí. Gent corrent sola fent esport. Una àvia que passeja en silenci amb la que potser és la seva neboda. O potser estan parlant, però no me n'adono; perquè el parlar és com música, rítmic, suau. Una noia jove camina tota sola. No sé si va a algun lloc o si simplement està passejant pel parc. No té pressa.
Pedres
Quan camines pel carrer sents la fressa dels teus passos al terra; és ple de pedretes que durant l'hivern t'han servit per no relliscar i caure de cul a terra. Ara que el dia és sec s'aixeca de terra un núvol de pols allà on hi passa un cotxe. Què se n'ha fet d'aquells dies que el cel és d'un blau intens i l'aire és ben clar, transparent. Tot et sembla que té un deix de brut de pols, com si ahir hagués plogut fang i tot s'hagués eixugat.
Els rossos
Gràcies. Adéu. Hola. Perdoni. Ei. Siau. La gent va més o menys a la seva i no es para a pensar molt en els altres. Això sí, el deure és el deure, i si s'ha de fer, és fa. Primer s'ha de complir. Els nois tenen un problema de comunicació, i això no ho dic jo, malgrat ho constati. Això ho diuen elles. Diuen que això contribueix que les festes sempre tinguin un alt grau etíl·lic, no hi ha millor manera d'alliberar-se de les pors i desinhibir-se. Potser tenen una mica complex d'inferioritat: elles són en general molt més maques que no pas ells, i això ho tornen a dir primer elles i ho constato jo.
Pupil·les
Fa fred. Són al carrer simplement perquè han d'anar d'un lloc a l'altre. Fan el seu camí. No es fixen en el cotxe, en els edificis. En diuen funcionalitat, però a mi em semblen mancats de caliu. A la ciutat li falta caràcter. No té ulls que la mirin, si més no de setembre a abril. No em miren als ulls i els costa riure, potser perquè els falta complicitat, la complicitat de saber que et miro i que saps el que vull dir i no cal que ho diguem, perquè en aquest silenci hi ha la gràcia de saber que som aprop. La seducció de les pupil·les en observar-se i entendre's.
Com a casa
Semblen freds. Cadascú va a la seva però si et pares a preguntar, t'ajudaran. De tant en tant veus gent pel carrer que s'acomiaden silenciosament, però amb petons i abraçades, sense gaire gesticulació, però amb somriures ben amples. No són persones fredes. 6 milions i no tots parlen finlandès. Els caixers no són en anglès. No tothom parla un perfecte anglès. Ells parlen en finlandès, tan és que siguin dos finesos i 50 estrangers. És que potser se n'han d'avergonyir? Canvien a l'anglès si la conversa és quelcom que t'interessa. Diaris, supermercat, internet, classes, transports, carrers...tot en finès i suec, estríctament. Un país amb una mica menys de 6 milions que és capaç de tenir economia pròpia, qui diu que les llengües "minoritàries" no tenen mercat? Qui ets i on vols anar? Pregunteu-li a Nokia, o a Kone. Sóc en un país normal i corrent.
Mai com a casa
Entres al vestíbul de la universitat i deixes l'abric als penjadors. Molta gent ho fa. Vas a classe, vas a dinar, tornes a classe. És vespre, agafes l'abric i les teves coses i te'n tornes cap a casa. Ningú controla el guardarobes. És un espai obert situat als laterals de l'entrada. Si vols pots deixar-hi l'abric. No se sap de ningú que hi hagi "perdut" el seu abric, o la bufanda, o els guants. Et pots deixar els guants i el gorro al restaurant, tornar al cap de 4 hores, i seguiran sent al mateix lloc. Has perdut el rebut del pagament de la teva targeta d'estudiant i l'endemà des de l'associació d'estudiants et truquen dient que algú s'ha trobat el tros de paper pel carrer i que els l'ha portat. Això no em deixarà mai de sorprendre.
Un gra de sorra
No t'agrada sentir-te sol en alguns moments? Recordar juliols de vent sec i veu trencada? Moià? El Pedraforca? L'Isaac i la Rocío? El Pare Rafo? Nits a la vora del foc? Matins de vacances al matí sentint la fressa de les fulles del diari, seques, que es mouen pel vent mentres esmorzes? Castellar Vell fent salts després de dinar? Ets un gra de sorra, i de tant en tant t'agrada.
Un petó i fins aviat,
En Massagran.
Passeges per carrers mig buits d'un suburbi, que vol dir a tocar del centre de la ciutat, si fóssim a Barcelona. El sol, el vent fred i l'aigua que va fent camins entre la neu que està pràcticament tota desfeta. És diumenge matí. Gent corrent sola fent esport. Una àvia que passeja en silenci amb la que potser és la seva neboda. O potser estan parlant, però no me n'adono; perquè el parlar és com música, rítmic, suau. Una noia jove camina tota sola. No sé si va a algun lloc o si simplement està passejant pel parc. No té pressa.
Pedres
Quan camines pel carrer sents la fressa dels teus passos al terra; és ple de pedretes que durant l'hivern t'han servit per no relliscar i caure de cul a terra. Ara que el dia és sec s'aixeca de terra un núvol de pols allà on hi passa un cotxe. Què se n'ha fet d'aquells dies que el cel és d'un blau intens i l'aire és ben clar, transparent. Tot et sembla que té un deix de brut de pols, com si ahir hagués plogut fang i tot s'hagués eixugat.
Els rossos
Gràcies. Adéu. Hola. Perdoni. Ei. Siau. La gent va més o menys a la seva i no es para a pensar molt en els altres. Això sí, el deure és el deure, i si s'ha de fer, és fa. Primer s'ha de complir. Els nois tenen un problema de comunicació, i això no ho dic jo, malgrat ho constati. Això ho diuen elles. Diuen que això contribueix que les festes sempre tinguin un alt grau etíl·lic, no hi ha millor manera d'alliberar-se de les pors i desinhibir-se. Potser tenen una mica complex d'inferioritat: elles són en general molt més maques que no pas ells, i això ho tornen a dir primer elles i ho constato jo.
Pupil·les
Fa fred. Són al carrer simplement perquè han d'anar d'un lloc a l'altre. Fan el seu camí. No es fixen en el cotxe, en els edificis. En diuen funcionalitat, però a mi em semblen mancats de caliu. A la ciutat li falta caràcter. No té ulls que la mirin, si més no de setembre a abril. No em miren als ulls i els costa riure, potser perquè els falta complicitat, la complicitat de saber que et miro i que saps el que vull dir i no cal que ho diguem, perquè en aquest silenci hi ha la gràcia de saber que som aprop. La seducció de les pupil·les en observar-se i entendre's.
Com a casa
Semblen freds. Cadascú va a la seva però si et pares a preguntar, t'ajudaran. De tant en tant veus gent pel carrer que s'acomiaden silenciosament, però amb petons i abraçades, sense gaire gesticulació, però amb somriures ben amples. No són persones fredes. 6 milions i no tots parlen finlandès. Els caixers no són en anglès. No tothom parla un perfecte anglès. Ells parlen en finlandès, tan és que siguin dos finesos i 50 estrangers. És que potser se n'han d'avergonyir? Canvien a l'anglès si la conversa és quelcom que t'interessa. Diaris, supermercat, internet, classes, transports, carrers...tot en finès i suec, estríctament. Un país amb una mica menys de 6 milions que és capaç de tenir economia pròpia, qui diu que les llengües "minoritàries" no tenen mercat? Qui ets i on vols anar? Pregunteu-li a Nokia, o a Kone. Sóc en un país normal i corrent.
Mai com a casa
Entres al vestíbul de la universitat i deixes l'abric als penjadors. Molta gent ho fa. Vas a classe, vas a dinar, tornes a classe. És vespre, agafes l'abric i les teves coses i te'n tornes cap a casa. Ningú controla el guardarobes. És un espai obert situat als laterals de l'entrada. Si vols pots deixar-hi l'abric. No se sap de ningú que hi hagi "perdut" el seu abric, o la bufanda, o els guants. Et pots deixar els guants i el gorro al restaurant, tornar al cap de 4 hores, i seguiran sent al mateix lloc. Has perdut el rebut del pagament de la teva targeta d'estudiant i l'endemà des de l'associació d'estudiants et truquen dient que algú s'ha trobat el tros de paper pel carrer i que els l'ha portat. Això no em deixarà mai de sorprendre.
Un gra de sorra
No t'agrada sentir-te sol en alguns moments? Recordar juliols de vent sec i veu trencada? Moià? El Pedraforca? L'Isaac i la Rocío? El Pare Rafo? Nits a la vora del foc? Matins de vacances al matí sentint la fressa de les fulles del diari, seques, que es mouen pel vent mentres esmorzes? Castellar Vell fent salts després de dinar? Ets un gra de sorra, i de tant en tant t'agrada.
Un petó i fins aviat,
En Massagran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada