Menjar

Menjar m'és un hàbit molt social. Ara que tot just fa una setmana que sóc voltant sol, i me n'adono que si no fos perquè m'hi obligo, tot sovint no menjaria. O menjaria qualsevol cosa. Ahir mateix: baixes a esmorzar perquè toca, dines a casa uns amics (llavors sí que menges), al vespre intentes menjar-te un entrepà, per esmorzar, menges però tampoc estàs mort de gana, per dinar avui sant tornem-hi, haurem de menjar alguna cosa.

Quan sóc a casa m'agrada preparar-me el menjar, anar-hi pensant... o compartir tiberis amb amics, pensant en aquell lloc on aniràs i allò que et demanaràs. Ras i curt, improvisar per menjar a algun lloc sense cap més al·licient, no m'atrau. Vés que no torni amb un parell de quilos menys altra vegada...