Davall

Tan és si eren bons o mals moments. Recordes allò que t'ha passat perquè és una manera més d'entendre (entendre!) que ets aquí. Que ets. D'aquí un temps mirarem enrera i ens veurem avui. Equivocadament o encertada, però aquí, fent el que fem, amb els nostres companys de viatge.

Em sento tan afortunat de poder ser avui aquí. Malgrat tot. Cada instant val la pena. Per les cançons. Per les carícies. Per les abraçades. Per les converses avorrides i adormides. Per les bogeries. Pels patiments. Per les emprenyades. Per les incomprensions. Per les vergonyes. Pels avergonyiments més íntims. Cada instant val la pena perquè sóc viu.

Resistiré. Acabaré allò que estigui fent i bon vent i barca nova, i comencem de nou! Tot és recomençar.

Cada dia tinc més clar que ser feliç depèn en molta mesura del conformisme, entès com estar conforme. Doncs sí, estic conforme amb allò que tinc, i tant! I molt! No ho canvio, i si ho volgués canviar, doncs ja ho canviaré.

Bla, bla, bla, sempre tant a la teva, a voltes tan irreflexiu, a voltes tan inconsistent, només et tens a tu en últim terme, i tot allò que siguis capaç d'estimar.