Abrumat absolutament per
Em sento estúpid, perquè sé que la importància de la feina sobre mi és poca. M’explico: Quan hi sóc, a totes, però quan en surto, no m’hi acostumo a preocupar gens ni mica.
Però últimament la càrrega de feina i de pressió està sent potser alta. Al final s’han esdevingut canvis, i com sempre, canvi és oportunitat. Hem de ser llestos, hem de jugar les cartes correctament.
Mentrestant, tinc la sensació de falta d’equilibri. Aquestes festes sé que el recuperaré. És qüestió de tancar un parell de temes i poder-me posar a treballar en allò que per a mi és important.
Allò que més greu em sap és que estic deixant de treballar amb l’Anna, pilar de la meva vida diària a la feina des dels inicis.
Mentrestant, voluntari per la llengua, l'Arnau de Vilanova Jove, consultor solidari, les mudances i cerques de pis, les famílies delicades,... sort en tinc dels meus-nostres moments!
Seguirem treballant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada