La Reina de les Vinyes de Vilamarí ens rep al seu castell amb molta il·lusió com a nous súbdits. Hem arribat a les seves terres i per tant ella pot disposar què podem fer i què no. Ens proposa un joc: a canvi de deixar-nos tornar a casa, ens repta a trobar i entregar-li el regal més preuat del món (convençuda que ja els té tots i que serà impossible que en trobem cap de més valuós) De tots els infants presents, tria els dos més sapastres perquè ens representin, en Plis i la Plas, nens que fa uns anys també van venir de colònies a les terres de la Reina i no en van poder sortir.
Durant els tretze dies de colònies ens les empesquem per trobar aquest tresor tan especial: fabriquem joies i cofres del tresor, màscares precioses, aconseguim la flama olímpica gràcies a l’ajuda d’una bruixa, conservem la natura, preparem els menjars més exquisits i els balls més espectaculars per oferir una bona festa a la Reina,... Però cap d’aquests regals la satisfà del tot. De joies en té moltes, ha rebut molts esportistes que han guanyat la flama olímpica per a ella, d’arbres en té molts, mil cuiners que li preparen les millors delícies sempre que vol. Sembla doncs que tot és massa efímer i material!
Arribant al final de les colònies i veient que encara no hem trobat el tresor més preuat del món, comencem a pensar que ens haurem de quedar amb la Reina tal i com els va passar a en Plis i la Plas. Necessitem una bona idea!
Entre tots, ens aturem a pensar què pot necessitar la Reina que no tingui i que pugui ser allò més valuós del món. Sembla que ho tingui tot... tot excepte amics! Sempre tan sola... Així que, com a últim intent, decidim fer-li entrega de la nostra amistat. Però l’amistat no es regala, ella també hi ha de posar de la seva part: si ens deixa tornar a casa, serem amics seus per sempre i ens l’estimarem, la perdonarem i la recordarem sovint. Tal dit, tal fet! A través d’una cadena de petons li fem entrega de la nostra amistat i ella accedeix a deixar-nos tornar a casa, perquè d’amistat no en tenia, i ja se sap que, qui té un amic, té un tresor!
Durant les colònies, buscant els tresors per a la Reina, nosaltres també hem aconseguit el tresor més valuós del món: hem fet nous amics amb els quals hem compartit aquesta meravellosa aventura.
Durant els tretze dies de colònies ens les empesquem per trobar aquest tresor tan especial: fabriquem joies i cofres del tresor, màscares precioses, aconseguim la flama olímpica gràcies a l’ajuda d’una bruixa, conservem la natura, preparem els menjars més exquisits i els balls més espectaculars per oferir una bona festa a la Reina,... Però cap d’aquests regals la satisfà del tot. De joies en té moltes, ha rebut molts esportistes que han guanyat la flama olímpica per a ella, d’arbres en té molts, mil cuiners que li preparen les millors delícies sempre que vol. Sembla doncs que tot és massa efímer i material!
Arribant al final de les colònies i veient que encara no hem trobat el tresor més preuat del món, comencem a pensar que ens haurem de quedar amb la Reina tal i com els va passar a en Plis i la Plas. Necessitem una bona idea!
Entre tots, ens aturem a pensar què pot necessitar la Reina que no tingui i que pugui ser allò més valuós del món. Sembla que ho tingui tot... tot excepte amics! Sempre tan sola... Així que, com a últim intent, decidim fer-li entrega de la nostra amistat. Però l’amistat no es regala, ella també hi ha de posar de la seva part: si ens deixa tornar a casa, serem amics seus per sempre i ens l’estimarem, la perdonarem i la recordarem sovint. Tal dit, tal fet! A través d’una cadena de petons li fem entrega de la nostra amistat i ella accedeix a deixar-nos tornar a casa, perquè d’amistat no en tenia, i ja se sap que, qui té un amic, té un tresor!
Durant les colònies, buscant els tresors per a la Reina, nosaltres també hem aconseguit el tresor més valuós del món: hem fet nous amics amb els quals hem compartit aquesta meravellosa aventura.
4 comentaris:
iep bou...
MOlta teca per llegir tens aqui...i alguna per pensar-hi molt
Quan tingui un moment hi dedico unes hores..o uns dies...
records i a gaudir..que són quatre dies i diumenge festa...!
Oriol
Ei Oriol! Que gran!!
Fa la tira que no ens veiem, i això és una vergonya! Aquest divendres hem quedat per donar la benvinguda a en David, que ha tornat de Brasil... bé, t'envio un email i t'ho explico :)
Records a la Cecilia i a l'Arnau!! Una abraçada!
JJAJAAAA....QUE GRAAAAN!
sisisisi colonies!!!! M'han donat vacances i per tan...si! hi hauran unes colonies fantasia 08 per mi :) aquest any promet! un petonet jaume!!!! colometa
Publica un comentari a l'entrada